Dimoni cremat, dimoni enterrat

Crónica de la Cremada del dimoni de Badalona para la asignatura Seminari IV del Grado en Periodismo - 11.05.2011

La figura del dimoni de 2011 - Irene Torrecilla

La cremada del dimoni a ritme de bandes sonores

Ballen els gegants i l’àliga. La Rambla de Badalona està plena de gom a gom. Els badalonins i les badalonines estan neguitosos per què comencin els focs. Les bandes toquen els timbals.
Els diables fan els seus versets. “Diable sóc, diable seré i als corruptes pel sac donaré”, crida un d’ells enfotent-se dels candidats a l’alcaldia que observen la gentada somrient i saludant per recaptar algun vot més. “Sant Anastasi ha parlat i amb el dimoni ha acabat”, exclamen els diables i acaben l’actuació amb uns quants petards i fonts de llum.
Els nens i nenes esperen amb delit el moment que comencin la música i els focs d’artifici. Alguns canten als pares per distreure’s: “Dimoni pelut, que a l’infern no t’han volgut, has passat per un forat i les banyes t’hi has deixat”. Molts d’ells han fet i pintat dimonis petits amb caixes de cartró i paper a l’escola i els han dut dies abans per què es cremin amb el dimoni gegant que envaeix la platja amb el seu vestit d’executiu i els barrils de petroli. Un dimoni que sembla no escoltar què passa al seu voltant, un dimoni que viu en la seva pròpia realitat.
Cada tren que passa fa sonar el xiulet, tothom saluda els viatgers. Els dos primers petards que avisen ja han esclatat. Acaba el ball de l’àliga a l’escenari de Roca i Pi. Per megafonia anuncien que s’han perdut dos nens, més tard descobreixo que els han trobat molt ràpidament i ja són amb la família. Tot a punt per gaudir de l’espectacle i la banda sonora d’Allò que el vent s’enduguè és l’encarregada d’introduir tothom dins la màgia d’aquesta nit.
Les bengales que regalen els voluntaris s’encenen fent que els badalonins prenguin part dins aquest ball de llums. Les bandes sonores d'El rei lleó, Aladin, James Bond 007, Pirates del Carib, Avatar,  i Star Wars són algunes de les cançons que sonen coordinant ritme i esclats del piromusical. Alhora, el figura espera l’inevitable final entre flames.
El dimoni ja crema, es va desfent i les cendres volen. M’acomiado d’ell, el dimoni d’aquest any ja ha marxat,  l’hem guanyat, com sempre. La Rambla de Badalona es va buidant de gent que marxa a la fira o als concerts, demà els badalonins tenen festa i podran gaudir d’una nit de maig sense núvols, com feia anys que no se’n veien.
“Visca Badalona, visca les festes de maig!”, sona als altaveus.